Poca Broma amb La Niña Delantro: drag, música i memòria trans

La Niña Delantro visita el podcast del Consell de la Joventut de València per parlar dels seus inicis en el drag, dels referents trans i del compromís amb la memòria durant tot l’any.

Què passa quan la dansa, el drag i la música es convertixen en una manera de trobar el propi lloc? En el nou episodi de Poca Broma, obrim les portes de l’estudi a La Niña Delantro per conversar sobre una trajectòria artística marcada per l’experimentació, la comunitat i la memòria trans

De la dansa i el burlesque al drag

La Niña Delantro va començar a ballar de menuda i, amb 18 anys, va començar a explorar el drag. La dansa, el burlesque i els primers espectacles van formar part d’un camí artístic que també va acompanyar la seua transició. En l’episodi recorda els seus inicis a l’escena de Castelló, les persones que li van obrir les portes i els espais on va poder provar, actuar i trobar la seua gent.

Per a ella, l’art ha sigut molt més que una faena: un lloc on expressar-se, sentir-se acompanyada i créixer. Hui, amb la música i el seu primer EP també com a part de la trajectòria, parlem del procés creatiu i de les noves idees que encara vol portar a l’escenari.

Referents, visibilitat i comunitat

Què significa convertir-se en un referent per a altres persones? La Niña Delantro conta com s’ha creat un vincle amb joves i persones trans que s’han sentit identificades amb la seua història. Una relació de suport i cura mútua que també ens porta a parlar de visibilitat, prejudicis i de la importància de poder expressar-se amb llibertat.

La memòria trans no és cosa d’un dia

Amb motiu del 20 de novembre, Dia de la Memòria Trans, dediquem una part de la conversa a recordar les persones i les històries que van obrir camí. La Niña Delantro comparteix l’admiració per Manolita Chen i parla de tot el que les generacions anteriors van haver de viure perquè les persones trans de hui puguen avançar.

«No n’hi ha prou amb un dia de memòria trans: es mereixen tot l’any», ens recorda. La conversa també mira cap al present i cap als canvis que encara calen, com ampliar les oportunitats laborals perquè les persones trans puguen construir una vida digna i independent.

Cartes, recomanacions i pròxims escenaris

Per a tancar l’episodi, arriba el joc de cartes de Poca Broma. Entre altres preguntes, La Niña Delantro ens conta què no pot faltar en el seu camerino, ens recomana projectes per a descobrir i parla de les artistes amb qui li agradaria col.laborar.

No et perdes este episodi de Poca Broma: una conversa sobre art, referents i memòria, amb espai per a les anècdotes i l’humor.

Siguiente
Siguiente

El Consell de la Joventut reclama un portal públic per a fiscalitzar els compromisos d’habitatge de l’Ajuntament de València